A LA
VORA DE LA MAR
MARINA ROSSEL
COMPOSITOR: JOAN OLLÉ
LENGUA:
CATALÁN
PAIS:
ESPAÑA
ÁLBUM: SI
VOLIEU ESCOLTAR
DISCOGRÁFICA:
CBS
GÉNERO:
CANÇÓ POPULAR
AÑO: 1977
COMENTARI DEL POEMA
“Lo
Mariner” és una cançó popular d’origen català del segle XVI-XVII, segles
inscrits dins el període de la Decadència, en el que, tot i la davallada en la
producció d'una literatura de qualitat, destaquen les cançons en la literatura
popular. És anònima
i s’ha anat modificant a causa de la transmissió oral, és a dir el poble la
cantava i la coneixia però ningú la va redactar per escrit. Aquest fet
dificulta que en puguem conèixer l’autor i la data de creació. Els temes
tractats en aquest tipus de poesia són sobretot situacions de la vida
quotidiana, ja que eren molt propers a la gent del poble, alguns tractaven
sobre el tema de l’amor no correspost, que és la idea principal d’aquest poema.
La
cançó tracta d’una donzella que brodava un mocador de seda a la vora de la mar
i de cop es queda sense seda. Veu un vaixell on un mariner li ofereix de pujar per escollir la seda
que més li agradi. La donzella puja i amb el cant del mariner es queda
adormida. Quan desperta replica que la deixi a terra, però ell s'hi nega. La
donzella l’explica que les seves germanes són més afortunades que ella, i ell
li diu que no es preocupi de res perquè ell és el rei d’Anglaterra i ella serà
la seva reina.
En
aquella època, era típic raptar a les donzelles i portar-les al mercat com esclaves.
El tema principal d’aquesta cançó es basa en aquest fet amb la diferència que
el mariner està enamorat de la donzella, raó per la qual la rapta.
La poesia té 33 versos d'onze síl·labes (endecasíl·labs) i una cesura de 7+4. La
rima és assonant i els versos són femenins.
Utilitza moltes repeticions, recurs propi de les cançons populars, com per
exemple: “i jo pobreta de mi”; paral·lelismes com per exemple:
“vermelleta jo la vull que és millor seda”, “vermelleta jo la vull que és per
la reina”.
A la vora de la mar
hi ha una donzella,
hi ha una doncella
que en brodava un mocador
que és per la reina,
que és per la reina.
Quan en fou a mig brodar
li manca seda,
li manca seda,
gira els ulls envers la mar:
veu una vela,
veu una vela.
I veu venir un galió
tot vora terra,
tot vora terra,
s'apropa un mariner
que una nau mena,
que una nau mena.
Mariner, bon mariner,
que en porteu seda?,
que en porteu seda?
De quin color la voleu?
blanca o vermella,
blanca o vermella.
Vermella i groga la vull
que és ma bandera,
que és ma bandera
en quatre barres de sang:
la meva terra,
la meva terra.
Si a la reina no li plau
és cosa seva,
és cosa seva,
la donzella entra a la nau:
la nau pren vela,
la nau pren vela…
Postagens
0 comentários:
Postar um comentário